Restaurante Mas de Roures (Vall d'Alba)

Mas de Roures Restaurante (Vall d’Alba)

El Mas de Roures està obert des de fa 125 anys, i ja va per la quarta generació des de que l’agüelo Roures servie cassalles als llauradors quan el poble encara no tenie bar. Al mas feien ball i ere el punt d’encontre dels veïns dels masos, de Vall d’Alba, de Benlloch, de Cabanes... xa! Estave de gom a gom. La gent de Castelló venien els caps de setmana i el pare, Aurelio Roures, va començar a fer xulles i botifarres, i entre setmana, a collir o lo que fere falta, ens conta Teresa. Va arribar el moment en que les filles es van fer càrrec i van canviar de filosofia.

La filosofia. El local és un mas, no té res i ho té tot. És un d’eixos llocs en el que u es troba a gust, i no se sap molt bé per què. És la màgia. Teresa Roures és la responsable de sala. Dins, en un segon pla però no menys important, està Mari Carmen Roures que s’encarrega dels afers interns, la cuina, la brasa, les postres... és més vergonyosa i no ha volgut fer-se ni una foto i deixa tot el protagonisme a la seua germana. Teresa és pura energia positiva i les dos són l’ànima d’este temple gastronòmic. Posseeix una sèrie de característiques que un bon restaurant ha de tindre sí o sí, i el Mas de Roures ho té. La primera, bons productes per fer elaboracions immillorables, la segona, punts de cocció perfectes, per això el Mas de Roures té una brasa excepcional, la tercera, una presentació tradicional que posa de relleu la qualitat i amor en que ha sigut cuinat. I quarta, un entorn agradable únic i personal a on sentir-se a gust i acollit. En el Mas de Roures tenim tot això. El local ha anat evolucionant des dels modals de camp per adaptar-se als temps però sense perdre l’accent masover. En este aspecte algú pot tirar a faltar un local modern, però això al final no és un problema, per que permet gaudir d’un entorn únic i irrepetible, i menjars espectaculars, àpats dignes del gegant de Pantagruel.

La carta. Cuina arcaica del domini del foc, tècniques ancestrals, en definitiva cuina masovera i autèntica de producte local i de molta qualitat, lo millor de lo millor, hortalisses fesques i temporada: tomates, albergínies, carabassetes, pebreres... els millors salaons: anxoves, moixama... peix de la llotja del Grau: polp, gallineta, rap, emperador, orà... les millors carns: conill, cabrit, rubia gallega, Waygu... i productes de temprada: trufa, carxofes... tot està cuidat, no se serveix res que no siga lo millor, i això, estimats lectors, té un preu. Demanar no és difícil, tot i que la carta és molt extensa, hi ha que deixar-se aconsellar per Teresa, segur que no errareu: Plats al centre de la taula, Plat principal individual o per compartir i postres casolanes.

Els clients potencials són gent que demana producte de qualitat i brasa, això és un dels motius pels que el Mas de Roures va canviar de filosofia. Caben de 50 a 70 persones i obrin entre setmana a dinars i divendres i dissabtes també sopars. Millor fer reserva. Ens espera un reportatge intens, aperitius, entrants, peix, carns, postres, producte local, gastronomia tradicional que només es pot assaborir fent uns pocs quilòmetres cap a l’interior. Ací es ve a menjar, res de modernitats. Comencem

Primer mosset. Formatge de llet d’ovella amb trufes del Maestrat i pa de cristall torrat. Un bon aperitiu per encetar el reportatge, que ens sap a poc, però compleix la seua funció, obri l’apetit. El pa és del forn de Pura, lleugerament torrat, amb tomaca refregada i oli d’oliva. Si, és senzill, però és que està molt bo. També allioli casolà, amb oli d’oliva de Vall d’Alba, com no!

En segon lloc els entrants. Una Escalivada d’albergínia i pebreres amb anxoves de Lolín, moixama, gordales, tomatetes cirera, fulles tendres i oli d’oliva de la Vall d’Alba. Dit d’esta manera pareix lo més normal del món, però no és cosa que estiga a l’abast de qualsevol cuiner poc experimentat, només algú que s’ha forjat entre les brases es pot comunicar amb el foc i cuinar cada aliment com fa mil anys: textura, temperatura i aromes de fumats, un espectacle!

Seguim amb un Polp a la brasa sobre creïlles Mona Lisa i ceba, allioli casolà i pebre-roig. Este plat és un habitual en la oferta de Castelló i cada restaurant li dóne un punt únic, i ací el punt és la brasa i molt de sabor. Juguem a fer uns montaditos amb la creïlla l’allioli, la ceba i el polp. Boníssim.

Teresa porta una fresquíssima escorpa per que la vegem abans de fer-la.

Continuem amb un Mosset d’ànec, foie i albergínia. Fabulós i tendre rotllet de confit desmolladet i gratinat amb fomatge. Quan és època de trufa li’n posen.

Els entrants conclouen amb unes Vaquetes de les Useres, en una salseta d’ametla, all, safrà, pebre roig i julivert. Impressionants caragols blancs, cuits al punt, grans i carnosos. El suquet és molt saborós, i és una salsa que combinaria perfectament amb anguila, polp, creilles, peix... pensem que seria molt polivalent.

En el tercer assalt, als plats principals. Ens serveixen l’Escorpa a la brasa, gustós peix de roca, obert en canal i torrat a la brasa i al seu punt, la finíssima carn blanca i la pell cruixent, amb aromes de carrasca i acompanyat amb hortalisses a la brasa, fa que siga una delícia inclús per aquells a qui no es agrada el peix.

Conill a la brasa amb allioli, un plat sobradament conegut, el més sol·licitat, el més alabat, el més espectacular, el més lo que vulguen i la veritat és que està tremend. Ens vam entretindre comprovant les nostres bones aptituds amb els dits, té l’avantatge que és un producte de qualitat tractat mínimament per preservar tot el seu sabor, que sumats a la imponent brasa, li confereix un sabor espectacular.

Per acabar la brasa, ens presenten una Espatla de cabrit, per encàrrec, amb aromes de muntanya i tendríssima carn. Què dir?

Ens queda un quart assalt, les postres. En este sentit es juga amb productes tradicionals, preparacions dolces plenes de sabors. Teresa ens serveix una font amb fruita fresca, i s’agraeix: meló, meló d’Alger, kiwi gold, cireres de la Salzadella, servit amb fulla de parra i gel granissat. Lleuger i refrescant.

La varietat de postres casolanes es molt àmplia, i es poden demanar de manera individual o per compartir. Provem un plat amb un combinat de dolços.

Deliciós Flam de xocalata blanca, sense foradets, símptoma d’una cocció lenta i suau. Tortada de formatge, fonent pel centre i melmelada de fruits rojos, textura coulant cremosa i addictiva. Tortada de moka de la iaia, esponjosa, aèria, subtil, d’una tenuïtat extrema però d’intens sabor. I més postres encara que haurem de provar en una altra ocasió...

Acabem amb un café cremadet: el carajillo de Castelló, ben fet, com agrade per ací, i per acompanyar-lo una coqueta de Castelló i uns rotllets d’anís.

Què els ha paregut? Pot ser parega simple, però quan en un lloc s’uneixen tradició, bon fer, un entorn agradable i únic com el Mas de Roures, on concloem esta experiència de gastronomia essencial, ha demostrat sobradament que és perfecte, i fa goig que les nostres tradicions i sabors estiguen vius. Ens preguntem: què és lo millor del Mas de Roures? Pensem que lo millor que té es el fet de que existisca, que hi haja un lloc a prop a on trobar l’essència d’allò autèntic en un entorn únic, modest però rigorós i de qualitat.

És un honor quan escoltem que les nostres paraules els han animat a visitar els establiments que hem reportat. Quan tornen a un restaurant, diguen que han llegit el reportatge de la revista Castelló, turisme i gastronomia, els pronostiquem un tracte exquisit, millor encara, si és que això és possible.

Carta de vinos Mas de Roures

Ya la cuarta generación familiar, de la mano de Ingrid (hija de Carmen y sobrina de Tere), que está al pie del cañón para seguir los pasos de sus familiares. De taberna de aldea a restaurante top, eso es lo que han conseguido en el Mas de Roures, gracias a Tere y a Carmen. Carmen se encuentra a la sombra, entre fogones y Tere es la cara visible, el alma mater.

La carta de vinos es clásica, se deja aconsejar mucho por sus clientes, a la hora de elaborar una nueva carta, la cual cambia cada seis meses. Tiene una serie de vinos recomendados, entre blancos, tintos, rosados y espumosos. La gran mayoría de los vinos son de la D.O. Ribera del Duero y de la D.O. Ca. Rioja, con un toque de vinos de la Comunidad Valenciana.

Para nuestra comida, empezamos con un vermut casero como aperitivo, para luego dar paso a un vino blanco.

Jose Pariente 2018, D.O. Rueda, 100% verdejo, en nariz, herbáceo, anisado, con toques de eucalipto y fruta blanca como la pera, en boca una acidez media, ligero, fresco y con un toque de amargor final.

El vino tinto fue un Zuazo Gastón 2016 roble, D.O. Ribera del Duero, aromas de chocolate, que dan paso a torrefactos y un sutil toque de madera, en boca suave, ligero y no muy largo.

Cabe destacar que Tere estuvo atentísima durante toda la comida, lo cual lo hace todo mucho más agradable. Y como no, el agua mineral fue “Agua de Benasal”, que como dice Tere … “ni fa bé, ni fa mal”

Mas de Roures, en Vall d´Alba, un lugar de los que no quedan, muy familiar, te hacen sentir como en casa, muy recomendable.

Mas de Roures Restaurante

Masia Roures, s/n bajo, Vall d’Alba

Teléfono: 964 32 01 09